Una inmersió rutinaria permet descobrir els restes d’un vaixell medieval en Dènia

95

Una immersió rutinària i azarosa en aigües de Dénia que acaba amb el descobriment d’una troballa de gran rellevància per a l’arqueologia i la història. Els protagonistes de la història, Rafael Martos i Javier Reyes, estaven practicant bussege a principis d’abril a la Platja dels Marines, a escassa profunditat i prop de la costa, quan es van topar amb el que semblava ser l’estructura d’una embarcació i tres peces ceràmiques. Segons relata Martos, “amb la voluntat de traure a la llum un tros de la història de Dénia” van entregar les peces al Museu Arqueològic de Dénia per al seu procés de dessalació, documentació i exposició pública.

Un vídeo aportat pels descobridors ha llançat llum dels detalls arquitectònics de la nau, com cuadernas assemblades a un fragment del casc de la nau i una llarga peça de fusta. Les imatges, les característiques pròpies de les peces, així com limitades fonts escrites sobre naufragis, han permés als experts reconéixer que es tracta del Derelicte Martos, una nau que va esdevindre entre 1375 i 1400, temps de notable activitat i puixança en el port de Dénia.

Aquest matí s’ha presentat aquests objectes en una roda de premsa en la qual han participat els protagonistes, al costat de Rafa Carrió, regidor de Cultura, Josep Gisbert, arqueòleg municipal i Josep V.Lerma, arqueòleg i expert en ceràmiques.

“Les peces són referents molt importants per a obtindre cronologies”, ha explicat Lerma. De la seua anàlisi morf-tecnològic i iconogràfic es desprén la concreta atribució medieval i probable pertinença al naufragi d’una nau en trànsit en aigües de Dénia. Segons ha detallat, la primera peça és una escudella en verd i manganés de composició simple, amb decoració radial, “Paterna esquemàtica”, per tractar-se d’una producció típica de les ollerías mudèjars de Paterna i que servia per a depositar aliments líquids. La segona és un pitxer de ceràmica vidrada en verd, amb peu alt moldurado, boca trebolada amb pic i un rosteix i que van continuar sent produïts i esmentats com pitxers en la documentació d’arxiu durant la Baixa Edat mitjana. La tercera peça és un plat crestallera de ceràmica vidrada en verd, els prototips originals del qual es troben entre els ataifores monocroms d’època almohade.

Per a l’arqueòleg municipal, és certament “rellevant i excepcional “trobar evidències d’un derelicte afonat amb artefactes que permeten la seua adscripció cronològica a l’Edat mitjana”. I és que, segons ha afegit, durant els últims 25 anys la majoria de les troballes han correspost a l’Antiguitat clàssica (època romana) o bé a navilis de guerra o comercials de l’Edat Moderna (segles XVI a XVIII) i Contemporània (segle XIX). Només es compta amb tres exemples en l’últim quart de segle de troballes de l’etapa medieval, com són: Derelicte Català, descobert per Antonio Catalá en la dècada dels 90, amb ceràmiques en verd; el Tresor dels Rotes, un tresor de monedes de plata i coure, descobert en els 80 també per Catalá; i el Derelicte Simó (descobert en la dècada dels 70), amb una tinaja que contenia ceràmiques de Manises.

Aquest quart exemple és doncs un jaciment arqueològic submarí que, en paraules de Gisbert “hem d’estudiar, respectar i preservar, clau per a construir processos de la nostra història que han romàs durant segles en silenci”.

Carrió ha volgut agrair especialment a Rafael Martos i Javier Reyes la seua perícia, gràcies a la qual “s’enriqueixen els nostres fons municipals i s’aporta una mica més a nova història”. L’edil ha assenyalat que, gràcies a les diferents subvencions, aquests fons podran ser mostrats en llocs dignes d’exposició, com seran el futur Museu del Mar o la Casa de Valero de Parma.
Per la seua part, tant Rafael Martos com Javier Reyes han animat als bussejadors al fet que, en cas de topar-se amb una troballa així, ho entreguen per al gaudi de tota la societat i, especialment, ha assenyalat Reyes “seria interessant que des de les administracions es treballara per a eradicar l’habitual espoli de patrimoni en les nostres costes”.

Compartir