La sentència sobre les tasques de Castelló refusada pel Tribunal Suprem per falta de motivació

1088

La Sala Tercera del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem ha deixat sense efecte la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, de 15 de setembre del 2015, que va anul·lar l’article de l’ordenança municipal de Castelló de la Plana, de març del 2012, que excloïa de la prohibició general de consum de begudes alcohòliques en la via pública a la zona tradicional de les Tasques de Castelló per falta de motivació.

El Suprem estima així un dels motius del recurs de l’Ajuntament de Castelló i ordena retrotraure les actuacions al moment immediatament anterior al dictat de la sentència d’instància. Decidix així, davant de la falta de motivació de la sentència inicial del TSJ valencià, que siga el propi tribunal superior valencià el que dicte nova sentència per ser de dret autonòmic totes les normes amb què s’ha de confrontar l’ordenança qüestionada per a decidir si respecta o no l’ordenament jurídic.

L’Ajuntament de Castelló va denunciar la falta de motivació de la sentència del TSJ valencià al considerar que no va explicar per què l’article 26 de l’ordenança (que arreplegava l’exclusió de la zona de Tavernes de la prohibició general) infringix l’article 18.4.e) del Text Refós de la Llei de la Generalitat Valenciana sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius, atés que la literalitat d’este no diferia, segons el parer de la part recurrent, de la d’aquell; ni tampoc va explicar per què en la zona tradicional de les Tasques, declarada ZAS (Zona Acústicament Saturada), no es poden o podran otorgar autoritzacions municipals.

El Suprem estima eixa falta de motivació de la sentència impugnada. Explica que la Sala d’instància pareix entendre que l’excepció a la prohibició de consum de begudes alcohòliques en la zona tradicional de Tasques se supedita en el precepte de l’Ordenança impugnat a l’obtenció de la deguda autorització municipal.

I, no obstant això, a partir d’ací, no aconseguix explicar per què eixe precepte, ell en si mateix, contravé l’art. 18.4.e), ja transcrit, del Text Refós de la Llei de la Generalitat Valenciana sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius, aprovat per Decret Legislatiu 1/2003, d’1 d’abril; ni tampoc per què la seua redacció, ella en si mateixa, no és compatible amb les limitacions o mesures correctores acordades al declarar i després modificar la declaració de la zona com a ZAS, també transcrites”, diu el Suprem.

El TS indica que aquells raonaments no són suficients per a tindre per satisfetes les finalitats a què obeïx la imposició del deure de motivació, que només queden complides si la resolució judicial conté, de manera explícit o implícit, les consideracions necessàries perquè les parts i, eventualment, l’òrgan jurisdiccional encarregat d’enjudiciar els recursos que contra ella arriben a interposar-se, puguen conéixer quins han sigut els criteris jurídics que fonamenten la decisió i verificar que esta és conseqüència de l’aplicació raonada de l’ordenament jurídic i no fruit de l’arbitrarietat.

La Sala ordena la retroacció de les actuacions processals al moment immediatament anterior al del dictat de la sentència d’instància, atés que els preceptes amb què ha de confrontar-se el de l’Ordenança són tots ells de dret autonòmic (així, a la vista del debat travat, el ja citat art. 18.4.e) del Text Refós de la Llei de la Generalitat Valenciana sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius, aprovat per Decret Legislatiu 1/2003, d’1 d’abril; els articles 16 a 18 i 28 a 31 de la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de Protecció contra la Contaminació Acústica de la Comunitat Valenciana; i els articles 20 i següents del Decret 104/2006, de 14 de juliol, que escomet el desplegament reglamentari de les previsions del títol III de la Llei que acaba de ser citada).

La sentència ara revocada del TSJ valencià va estimar un recurs contenciós administratiu interposat per l’Associació Castelló Sense Soroll i va anul·lar l’article 26 de l’ordenança municipal de convivència ciutadana de Castelló, de 30 de març del 2012, referit al consum d’alcohol en el carrer, que excloïa la zona tradicional de Tavernes.

L’equip de Govern celebra la notícia i asegura que els serveis juridics municipals estàn anal·litzant el text de la sentència en profunditat per fer una valoració més detallada. Per a l’ajuntament, les Tasques son una part important de la idiosincrasia de la ciutat i tenen que tindre un tractament especial, combinant el dret de descans dels veïns amb les especials caracteristiques d’aquesta emblemàtica zona de Castelló.

Compartir