El president de la Diputació de Castelló, Javier Moliner, ha inaugurat aquesta vesprada a Xèrica i Caudiel la tercera edició de l’exposició d’art sacre ‘La Llum de la Memòria’ com “un autèntic emblema de l’orgull de ser de Castelló i un motor del seu potencial turístic”. Amb aqueixes paraules s’ha referit el president a la més ambiciosa edició de la major exposició d’art sacre restaurat de la província que mantindrà exposades 53 obres d’art en les seues quatre seus de l’Alt Palancia fins el mes vinent de gener de 2019.
“Un poble sense memòria és un poble sense futur. I fer de la nostra memòria patrimonial una oportunitat de futur és cuidar dels nostres orígens posant en valor el que som perquè sobre aqueixes bases els pobles, especialment de l’interior, puguen caminar amb optimisme cap a un millor avenir”.
El president ha comprovat l’espectacular recorregut que ja poden gaudir els visitants de l’exposició per les seus en les quals també s’ha dut a terme un important treball de restauració. És per això que ha indicat que “gràcies a les mans màgiques dels restauradors de la Diputació hui podem gaudir d’aquest espectacular Camarín de la Verge a Caudiel, amb tota la seua esplendor com un dels enclavaments més emblemàtics del barroc a la nostra província”.
El president Moliner ha assegurat que “amb la Llum de la Memòria a Caudiel i Xèrica estem creant més oportunitats perquè més gent s’acoste a descobrir els autèntics tresors que tenim en aquests pobles de l’interior. Fem de la cura del patrimoni i de la seua divulgació el millor reclam per a dinamitzar els pobles, donar-los més oportunitats de futur al mateix temps que consolidem el coneixement de la seua història i els seus orígens”.
I és que cal tindre en compte que la III Llum de la Memòria es presenta com l’aposta més ambiciosa de la Diputació de Castelló en el seu eix estratègic d’actuació entorn de la posada en valor, recuperació i divulgació del patrimoni històric i artístic com a actiu al servei dels municipis de cara a dinamitzar-los turísticament i ajudar-los a generar noves oportunitats de desenvolupament futur.
A més, tal com ha indicat el president, “la intensa actuació restauradora de la Diputació comporta de forma intrínseca un alt contingut d’orgull de pertinença al territori, perquè la recuperació i manteniment d’aquestes obres i d’aquests edificis incideix directament en el manteniment i recuperació de la història dels pobles, en el coneixement de la seua trajectòria històrica i, per tant, en l’arrelament de les seues gents al seu territori. Estem molt orgullosos del nostre patrimoni i fem d’ell un actiu de futur”.
Quatre seus per a una gran exposició
La Llum de la Memòria a Caudiel i Xèrica se situarà en un total de quatre seus, dues en cada municipi, en les quals la Diputació ultima ara els treballs per a fer d’elles el “perfecte continent per a un contingut espectacular”.
1. ESGLÉSIA CONVENT CARMELITES DE CAUDIEL
El convent de Carmelites Descalces, igual que el veí convent dels Agustins, ara església parroquial, va ser fundat per Pedro Miralles, però va morir abans de veure realitzada la seua obra, sent els seus hereus els que van dilatar per espai de més de quaranta anys la seua fundació, perquè aquesta es va executar el 21 de novembre de 1671.
El conjunt arquitectònic en estar completament emmurallat dóna un aspecte robust i monarcal, cridant poderosament l’atenció al visitant que arriba a Caudiel.
L’Església està construïda en maçoneria i pedra angular; consta d’una sola nau amb capelles laterals no comunicades entre si, tota ella decorada a l’estil barroc, en les formes que va impulsar l’arquitecte Juan Bautista Pérez Castiel.
L’interior del convent a l’ésser de clausura rares vegades pot visitar-se, excepte l’església i el cor situat davall al costat del presbiteri i separat d’aquest per una reixa de grans dimensions; en ell pot apreciar-se la rica pavimentació de taulell valencià del segle XVIII.
2. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JOAN BAPTISTA. CAUDIEL
És un temple que correspon a l’antic convent dels Agustins, fundat el 1616, per Pere Miralles, igual que el veí de les carmelites descalces. Va ser col·legi dels agustins on s’allotjava el noviciat per a cursar els estudis de filosofia i art.
L’edifici conventual, després de la desamortització, va ser cedit al poble per a ajuntament, escola, hospital, etc., mentre que la resta de l’obra (església, capella i camarín) ha arribat als nostres dies pràcticament igual que en els seus anys fundacionals, erigint-se en parroquial, en 1866, després d’haver-se afonat la cúpula de l’antiga església parròquia situada en el solar que hui alberga la nova Casa de la Vila.
L’església és una àmplia nau en forma de creu llatina amb capelles claustrals comunicades entre si i cúpula de mitjana taronja, tot això d’un refinat estil barroc amb extraordinària decoració d’esgrafiats, connectat amb les maneres de Joan Baptista Pérez Castiel. La capella de la Mare de Déu, se situa en un dels braços del creuer i a ella s’entra per un gran arc amb bella decoració barroca d’estil més avançat que la de la nau i una cúpula circular amb elevat tambor. El retaule de l’altar és una obra excel·lent, decorat amb fullaraques, consoles, angelitos, etc. i cobreix tot l’absis.
El Camarín de la Mare de Déu destaca per la seua riquíssima decoració sobrecarregada igualment de querubins, fullaraques, cintes, garlandes, cartel·les, etc.
Cal ressaltar el sòcol revestit de taulell alcorino, més set llenços que igual que els anteriors, són obres del pintor manxec Gaspar de l’Horta, resultant tot el conjunt el millor exponent del barroc a la província de Castelló i un dels millors del territori valencià.
La Diputació de Castelló ha fet un notable exercici de restauració en aquest punt, una de les joies del barroc de la província, deixant aquest enclavament com un dels llocs més emblemàtics de l’exposició.
3.- ESGLÉSIA DEL SOCÓS DE XÈRICA
L’antic Convent d’Agustinians del Socós va ser fundat el 1570 per fra Rodrigo de Solís en la part d’extramurs de la població de Xèrica, i les obres van haver de començar de seguida. Durant la guerra civil del 36 l’església conventual, que era del poc que quedava del convent en aquest moment, després de la desamortització i els diversos usos a què va ser destinat, va ser saquejada i destruïda, encara que no totalment.
L’església del convent presenta planta rectangular, amb nau central de quatre crugies amb absis poligonal. Les capelles que se situen en el costat de l’epístola són de profunditat variable, i en l’última intervenció s’han incorporat les capelles del costat de l’evangeli. En la primera cruixia havia d’existir un cor elevat, ja que encara es poden observar les arrancades dels suports, en forma de mènsula.
Les voltes estavellades sorgeixen de mènsules i es troben separades per arcs, a pesar que la deterioració de l’edifici va provocar que en les dues primeres crugies de la nau el sistema de coberta es realitzara per mitjà de cintres metàl·lic i cubrimiento de teulada inclinada a dues aigües.
L’accés al temple es realitza als peus del mateix, per una bella porta renaixentista del segle XVI.
Les obres: un catàleg de primer ordre
La tercera edició de la Llum de la Memòria compta amb un total de 53 obres distribuïdes en un complet recorregut per les quatre seus de l’exposició. Així, l’Església del Convent de Carmelites compta amb 15 obres, un total de 18 es poden gaudir en la visita a l’Església Parroquial de Sant Joan Baptista amb una completa restauració de l’espectacular Camarín de la Verge, 18 obres a l’Església del Socós de Xèrica i dos en el Museu del municipi, una d’elles l’espectacular retaule de Sant Jordi de 250×198 cm.
Per tipologies, les obres es corresponen amb 16 escultures, un tèxtil amb importants treballs de restauració, 3 retaules, 10 peces d’orfebreria i un llibre.
Incidència turística
L’historial de les dues edicions anteriors de la Llum de la Memòria a Vilafermosa en primer lloc i el passat 2017 a Castellfort i Benassal confirma la gran incidència turística que va tindre per a aqueixos municipis aquesta exposició.
Ja en 2017 es va aconseguir que 11.000 persones visitaren l’exposició en l’Alt Maestrat, una fita del turisme cultural a l’interior de la província. I les previsions per a l’actual edició de 2018-2019 apunten a aconseguir xifres històriques i superar les ja aconseguides. Alguna cosa per al que la Diputació bolcarà tots els seus recursos de promoció turística a través del Patronat Provincial de Turisme. D’aqueixa manera, el Govern Provincial distribuirà material divulgatiu i promocional, donarà difusió en els mitjans de comunicació, Xarxes Socials i altres suports comunicatius amb tal de generar-li la màxima notorietat a tan important mostra cultural a la nostra província.
Així, també s’ha activat la web www.llumdelamemoria.dipcas.es amb tota la informació.
